TRANSHUMÀNCIA

La vida és moviment. El cavall és moviment.

Pastura per caminar i camina per pasturar.

El nostre proposit és acompanyar els cavalls i vertebrar el territori amb la Transhumància, per salvar els boscos del nostre país.
Ens movem amb els cavalls en el seu viatge del Pirineu al mar a la tardor, i del mar al Pirineu a la primavera.
El Projecte estructura les transhumàncies dels ramats de cavalls de la Fundació, amb la recuperació d'una pràctica ancestral gairebé extingida. Recorrem camins transhumants, avui  interromputs, oblidats, silenciats i trencats per carreteres, autovíes, fàbriques, municipis... la memòria d'una manera de viure, de comunicar-se, de cooperar, un model de sostenibilitat, un llegat cultural i de memòria històrica que anem descobrint, tot  estirant aquest fil apassionant de la transhumància.
Durant 5 o 6 mesos l’any, de maig a novembre, els cavalls viuen en  pastures pirinenques i d’alta muntanya, al novembre ens movem cap a terres més càlides on els cavalls passen els mesos de fred, pasturant de novembre a maig. 
 
Fem la Transhumància de Cavalls de Marina cap al Parc del Garraf pel Camí Ramader de Marina, passant per Montserrat  i la Transhumància per Camins de Sal i pel Camí dels Bonshomes cap a l'Alt Berguedà i creuant el Cadí cap a l’Alt Urgell.
I així anem enxarxant el territori i desplaçant-nos arreu de Catalunya on s'obri l'oportunitat de noves pastures.
Hem estat pioneres i som expertes en reconnectar els cavalls amb el medi natural. Els cavalls de la Fundació Miranda amb el guiatge de Cavalls Guiabosc Baridà, han estat els primers en tornar a recórrer el Camí Ramader de Marina, després de 70 anys sense que ningú no hi passés. Experts, estudiosos, pastors heroics i enamorats del territori l'han anat recuperant pedra per pedra, petjada a petjada...un camí per on no hi passa ningú, perd el sentit, deixa de ser un camí... Amb el nostre pas, l'hem tornat a la vida!
El cavall és nòmada
A l’hivern, quan l’herba d’alta muntanya deixa de créixer, cal moure’s cap a la terra baixa, per evitar que el cavall es quedi aturat esperant que l'humà li faciliti el menjar que no troba al seu abast a l'estatge alpí. El respecte per les seves necessitats i  la seva natura ens ha fet buscar i gestionar espais naturals amb moltes hectàrees de muntanya i bosc per garantir que les nostres manades poden seguir pasturant en llibertat durant tot l'any, i que són autosuficients i segueixen movent-se durant l'hivern.
La natura ha dissenyat el cavall com un ésser preparat per sobreviure en el medi natural, i si té grup, pastura i aigua, no necessita l'humà per tirar endavant.
Els cavalls de la Fundació Miranda pasturen lliures tot l'any, alhora que milloren el territori, retornant salut i equilibri als nostres boscos, i constituint un agent de biodiversitat, i un factor molt potent de lluita contra el foc. 
Treballem amb la natura i no en contra d'aquesta, i per això el maneig dels ramats es fa de la manera més sostenible, respectant els vincles familiars i d'amistat que estableixen els cavalls, i estalviant l'elevat i antiecològic cost de la compra i el transport d'herba seca per suplementar la seva alimentació. En comptes d'això facilitem el seu moviment i assegurem les seves pastures.
Custòdia del territori
A l’Alt Urgell, amb la transhumància dels Camins de Sal, hem pasturat i millorat durant dos anys el comunal d’Ossera, poble d’artesans, per un acord amb l’Ajuntament de La Vansa. D'aquesta manera els cavalls han donat suport a la prevenció d’incendis.
També hem pasturat durant dos anys la Solana de la Muntanya d’Alinyà gràciàes a un acord amb la Fundació Catalunya La Pedrera. Les terres subpasturades d’Alinyà han reverdit gràcies a la presència d’aquests grans herbívors.
A la Seu d'estiu de la Fundació a la Serra de Catllaràs, Alt Berguedà, comptem amb 103 hectàrees d'una pastura molt rica d'alta muntanya.
 
Al Garraf, amb la transhumància dels Cavalls de Marina, pasturem 400 hectàrees d’estepa mediterrània del Parc del Garraf a partir d'un acord amb la Diputació de Barcelona. La presència d'aquest grans herbívors, és  de gran interès per espècies protegides com la tortuga mediterrània, que no pot prosperar en llocs on la vegetació és massa densa, o com l'àliga cuabarrada que precisa espais oberts per poder caçar i alimentar-se. Els cavalls mantenen oberts els espais i mantenen el sotabosc en condicions òptimes, en aquesta comarca amb altíssim risc d'incendi.
Al Garraf també gaudim de la cessió de 600 hectàrees, en acord amb propietaris privats. En total unes 1.000 hectàrees d'estepa mediterrània amb algunes àrees molt emboscades, que els cavalls han anat conquerint, sobretot quan la seva presència es marida amb la gestió forestal sostenible. Gràcies a ells s'estan descobrint i recuperant antics pous, forns de calç, antigues feixes de conreu, corriols i dreceres.
Les finques que pasturem al Garraf pertanyen gairebé totes al municipi amic d'Olivella, i una petita part pertany a Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls.
 
Quan parlem de terreny sec com el del Garraf, on el recurs alimentari o hídric és més escàs o dispers, és necessari més espai per un nombre inferior de cavalls. Així garantim que els èquids poden ingerir la quantitat de fibra vegetal digerible que els cal per mantenir-se en plena forma. Aquesta condició els obliga a moure's més, que en zones de pastura rica on el menjar és per tot arreu com en una gran estora comestible, i el moviment afavoreix la seva salut. Els terreny més secs o de roca calcàrea, també contribueixen positivament al desgast i enfortiment dels cascos, reduint la necessitat d'intervenció per al seu manteniment.
Hem vist com el cavall, animal cent per cent herbívor, s'adapta perfectament a la vegetació més pobra i poc proteica del litoral, i com s'adapta també a les estades a pastures estivals molt riques.
Per un acord signat amb l'Ajuntament d'Avinyó, pasturem 70 hectàrees en aprofitament temporal de la pastura municipal a la Font de La Rovirassa.
Gaudim d'una pastura de 500 hectàrees als peus de la muntanya de Montserrat, per gentilesa de la Família Súnico. En aquesta finca tenim en fase de desenvolupament un projecte de pastura permanent per un grupet d'èquids, i un espai d'aprofitament temporal en Transhumància.
Recentment, el Projecte Equilibre França, ens ha convidat a passar dos mesos d'estiu a les 2.000 hectares de pastura que gestiona a la Cerdanya Francesa.
 
En total, més de 3.500 hectàrees de pastures per 50 cavalls durant tot l’any. 
Recuperem el patrimoni històric, natural i cultural
 
Des de la Fundació Miranda treballem per generar amb aquest moviment, la pràctica ancestral de la Transhumància, una experiència única per a les persones que ens vulguin acompanyar.
 
La transhumància també genera valor al territori, a les persones i a les institucions que acullen els cavalls (allotjaments, restaurants, teulades amigues, municipis, artesans…), ja que esdevé un aconteixement i un reclam per a l'afluència de persones i de turisme.
 
Hem recuperat antics camins, dreceres i itineraris perduts que connecten poblacions i muntanyes. El pas dels cavalls els manté oberts. És el cas del camí que va del Molí de Fórnols a Ossera, d’Ossera a Coll d’Ares per anar a Alinyà, o del Camí ramader de Marina que va del Pirineu al Garraf. 
 
Camins dels Bonshomes i trementinaires, d’antigues transhumàncies, camins plens d’història que connecten natura i cultura, territori, cavalls, boscos i persones.
Institucions i persones implicades en la Transhumància dels cavalls de la Fundació
 

Ajuntaments i municipis Amics de la Transhumància: 

Olivella, Avinyonet del Penendès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Quintí de Mediona, Hostalets de Pierola, Avinyó, Castellgalí, Vilanova i La Geltrú, Santa Margarida i Els Monjos, Canyelles.

Institucions:

Diputació de Barcelona, Parc del Garraf, Garraf Coopera, ADF Olivella, ADF Sant Pere de Ribes, ADF El Bruc, ADF Penedès Garraf, Associació Camí Ramader de Marina, Fundació Catalunya La Pedrera, Camí dels Bonshomes, Turisme del Berguedà, Mossos d'esquadra.

Teulades amigues:

Pere Garet (La Font Sostenible), Família Súnico (Montserrat), Cooperativa La Passada.

Allotjament Amics de la Transhumancia: 

Refugi Puigcercós, Món Sant Benet, Alberg Cal Gras d’Avinyó.

Persones:

Equip de voluntaris de la Fundació Miranda.

Direcció del projecte:

Rosa Galindo i Marc Giró.

Guiatge a cavall:

Cavalls Guiabosc Baridà.

Carles Lluch, Joan Rovira, Alfons d'Ossera i Roser Gómez, gràcies per obrir camí.

Gràcies Aigua Films per explicar la nostra història i la del territori enregistrant imatges de la nostra primera baixada cap el mar.

 

VOLS REBRE NOVETATS DE LA FUNDACIÓ?

Subscriu-te al nostre butlletí de notícies

FUNDACIÓ MIRANDA

CONTACTE

COL·LABORA

XARXES SOCIALS

  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Instagram

POLÍTICA DE PRIVACITAT